GRAN BRETANYA (ANGLATERRA, GAL.LES I ESCÒCIA)

ANGLATERRA

Encara que moltes vegades, quan es parla d'Anglaterra s'engloba tot el Regne Unit, el que sí que és cert és que Anglaterra, pròpiament dita, només ocupa una tercera part, aproximadament, de l'illa de la Gran Bretanya, encara que concentra, en canvi, les dues terceres parts de la població total de l'illa. Els celtes van desplaçar els antics habitants de Britània fins a l'ocupació romana (s. I a. C). A partir del s. V s'hi van anar produint diverses invasions (d'anglesos, saxons, danesos i, per fi, normands) que van marcar la història anglesa fins al s. XIII. Durant les dinasties dels Tudor, els Estuard i els Hannover, el país va anar adquirint un major pes cultural, econòmic i militar, fins que va assolir una clara posició hegemònica, consolidada gràcies a la Revolució Industrial i a l'expansió colonial, i que culminaria amb el llarg regnat de la reina Victòria. La vertadera Anglaterra cal buscar-la fora de Londres: als deserts de Yorkshire, la regió dels llacs de Cúmbia, les frondoses valls pròximes a Bath, on es descobreix un país immensament verd i espargit de típics pobles en què es poden assaborir els costums més peculiars i allò que constitueix l'essència del que encara es considera l'autèntica i tradicional Anglaterra. Quant a la documentació necessària, els espanyols només necessiten el DNI (els menors de 18 anys, el passaport o l'autorització). Des de l'entrada en vigor del mercat únic, els ciutadans de països de la Unió Europea no han de declarar res al seu pas per la duana, encara que, de vegades, s'hi realitza algun repàs selectiu per evitar l'entrada d'articles prohibits. La moneda oficial és la lliura esterlina i la forma més senzilla de dur els diners és en xecs de viatge. Convé saber que, encara que a la majoria d'hotels, botigues i restaurants accepten les targetes de crèdit més habituals, a les zones rurals i xicotets comerços generalment volen el pagament en metàl·lic. L'horari de les entitats bancàries és de 9.30 h a 15.30 h, però a les grans ciutats algunes sucursals obrin fins a una hora més tard els dijous i els divendres, i també dissabte al matí. Els llocs més recomanables per canviar moneda i xecs de viatge són els bancs i, si els són tancats, les oficines de canvi. Hi ha bastants telèfons públics, i la majoria funcionen amb monedes (de 10 o de més penics), però cada vegada abunden més els de targeta. Les targetes telefòniques es venen a les oficines de correus i als quioscos. Els ciutadans espanyols tenen dret a l'assistència sanitària que dóna el sistema públic de salut britànic.

GAL·LES

Gal·les és un país d'una gran bellesa natural i variats paisatges. Els centres d'estiueig del país són molt freqüentats pels anglesos des de l'antiguitat. A més de gaudir de les activitats a l'aire lliure, s'hi sent l'escalfor de la cultura gal·lesa, amb fortes arrels celtes, on no falten grans castells, abadies en runes, luxoses mansions i ciutats amb una arquitectura esplèndida (Beamuris Castle, Portmeirion, Conwey Castle, Breacon Beacons, Cardiffís Castle, Catedral de St. Davis...). La cultura gal·lesa destaca en la cançó, la música, la poesia i la llegenda més que en l'artesania. Encara que està regit pel Govern de Londres des de 1596, Gal·les és un país celta amb identitat pròpia. La seua població total és de 2.913.000 habitants, 2.100.000 dels quals es concentren a la regió de Gal·les del sud, amb Cardiff com a ciutat més important. Els idiomes emprats són el gal·lés i l'anglés. Les senyalitzacions de tràfic i els topònims estan en els dos idiomes. Els requisits d'entrada al país són els mateixos que per entrar a Anglaterra (DNI per als europeus) i els aeroports més pròxims són els de Cardiff, Manchester i Birmingham.

ESCÒCIA

Encara que Escòcia forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya, des de fa quasi tres segles posseeix uns límits geogràfics i una identitat nacional ben definides que, juntament amb la varietat de la seua geografia, la fan interessant des de tots els punts de vista. Ja des de l'època romana, la història d'Escòcia s'ha caracteritzat pel seu rebuig al domini estranger. Habitada en aquell moment per pictes i bretons, mai no es va rendir als invasors llatins, que en cap moment no van conquerir el país. A partir de 1018 va començar un llarg període de conflictes amb el Regne d'Anglaterra que, després de moltes guerres, es van resoldre amb la fusió de les dues corones i, posteriorment, amb la unió parlamentària l'any 1707. El creixement industrial dels segles XVIII i XIX feren d'Escòcia una potència industrial que, després de la depressió econòmica dels anys 20 i 30 del s. XX, va despertar el latent sentiment nacionalista dels escocesos. Les llengües d'Escòcia són l'anglés i el gaèlic, que s'ensenya a l'escola. L'anglés es parla majoritàriament a la banda sud, les Lowlands (terres baixes), i el gaèlic predomina al nord, a les Highlands (terres altes), i a les illes, que encarnen l'Escòcia romàntica. La seua situació geogràfica li dóna un clima molt variat, encara que amb una característica comuna: la presència quasi diària de la pluja. La costa est és més bé freda i més seca, mentre que l'oest sol ser més càlida i humida. Escòcia no és un país excessivament gran i viatjar-hi és molt fàcil. Existeixen enllaços aeris directes amb ciutats britàniques i amb la resta d'Europa, i també hi ha una xarxa aèria interna que facilita l'accés a les illes del nord i de l'oest. A més a més a més, la gran majoria de les ciutats estan connectades per una excel·lent xarxa ferroviària. Les botigues generalment obrin a les 9.00 h i tanquen a les 17.30 o 18.00 h. A les principals ciutats, el dijous és el «late-night shopping», és a dir, que les botigues estan obertes fins més tard del que és habitual. Els bancs obrin a les 9.00/10.00 h i tanquen a les 16.00/17.00 h. Generalment, els bancs ofereixen les millors maneres de canvi de moneda estrangera. També es pot canviar moneda als aeroports, a les estacions de tren importants, a les agències de viatge i en alguns grans hotels.

ENLLAÇOS INTERESSANTS